Sunday, March 21, 2021

Mons en contacte: 2. El contacte amb el món modern (1850-1915)

2. El contacte amb el món modern (1850-1915)

link   INDEX GLOBAL          

S’aborden en aquest capítol els primers contactes amb Occident dels tres països analitzats. 

  2.1. La receptivitat del Japó: la primera occidentalització (1850-90) 

 El Japó és una nació en estat de transformació aleshores. La població va creixent i tendeix a anar cap a les ciutats, cosa que va aportar un mecanisme més obert al món econòmic i, després de la desfeta de China el 1842, va impulsar una orientació més mercantilista. Recordem que el Japó estava més obert en les classes intellectuals a canviar de centre cap a Occident. Com diu Lanzaco (2006:198), el japonès es destaca per la seua vàlua dins del grup amb el qual estableix un compromís (dakyó-setchúan) i l'individu mostra una lleialtat al seu superior (chujitsu), de tal manera que guanya el col·lectiu. El constant consum i estudi del món occidental (en realitat el saber holandès) va passar a ser una lenta però contínua obertura cap a altres mentalitats. Les tendències d’aprendre d’Europa ja eren presents quan el 1811 s’inaugura un centre oficial de traduccions de l’holandès; el 1855 es transforma en el centre d’estudis occidentals –yogakusho-, quan va acabar una prohibició d’interrelacionar-se amb els cristians (holandesos), i l’any 1866 es converteix en el Centre d’investigacions dels llibres bàrbars (Bansho Shirabesho). 

És clar que el Japó bé mirava a l’exterior abans dels Meiji, com comprovem amb aquests dos èxits editorials: primer, amb el contacte amb Canton, on per exemple Wei Yuan publica el 1852 Haiguo Tuzhi (Memòria il·lustrada dels països d’ultramar), que triga només quatre anys a ser ben llegida al Japó; segon, el més conegut, quan Fuzugawa amb la seua obra Seiyo Jijo (La manera de vivir d’Occident) va ser un best-seller des del volum u l’any 1867, en què va vendre 150.000 exemplars. La principal consideració de la influència renovadora va ser canviar el recolzament que es generava amb el que es va anomenar wakon-yosai (tecnologia occidental amb esperit japonès) emprat pel samurai nacionalista Shozan Sakuma; que imitava un anterior moviment wakon-kansai que havia inspirar deu segles abans l’assimilació de la cultura xinesa dels Tang. D’aquesta dècada tenim els primers contactes ‘oficials’ amb l’exterior i el que veuen els fa sentir optimistes. Si la tecnologia era estrangera calia aprendre-la i per això es comptava amb l’habilitat pròpia de gran destresa manual (kiyó) i precisió en els detalls (bisai).

(.... continuarà) 

Saturday, March 20, 2021

1. INTRODUCCIÓ ALS MONS EN CONTACTE


1. INTRODUCCIÓ ALS MONS EN CONTACTE 

             link   INDEX GLOBAL    


Aquesta introducció pretén situar el moment inicial en els tres països. 

 1.1. Un díptic per emmarcar el paisatge oriental

 “The Changes is a book From which one may not hold aloof. Its tao is forever changing- Alteration, movement without rest, Flowing through the six empty places, Rising and sinking without fixed law, Firm and yielding transform each other. They cannot be confined within a rule, It is only change that is at work here.” 
     I Ching 

 Actualment, el viatge a la modernitat de l’Àsia Oriental sembla ja imparable, quan l’any que ve s’espera que el xinès siga la segona llengua d’internet. El viatge de 1992 de Deng Xiaoping cap a terres del sud a la zona de Shenzhen va ser anomenat Nan Xun (Visita Imperial al sud). Aquesta marca de continuïtat amb el seu passat pot marcar la presa de consciència d’un concepte unificador sempre present en la seva tradició mil·lenària, estroncada, però, fa 160 anys. Val la pena observar les continuïtats i les discontinuïtats. 

La nostra aproximació al concepte de l’educació al canvi de segle XX ha de fer-se cautelosament ja que ens trobem que estem mirant diversos aspectes i moltes vegades en diverses direccions. Els versos del clàssic I Ching precedents enuncien com els subjectes dels discursos polítics han canviat sempre, i en aquells anys (1860-1925) ho fan ràpidament! 

 Vull presentar dos moments concrets no massa allunyats en el temps: un 35 anys abans del nostre període, l’altre, 15 anys després; cent trenta anys de distància ens poden ajudar a entendre el canvi, el vertigen. 

 escena 1. Ciutat de Pekín, 1816. Mirem un món immòbil, o quasi. Vist des de l’Àsia Oriental, és sinocèntric, amb uns estats tributaris i uns veïns bàrbars. Hi ha constància en una carta de l’emperador Jiaqing al rei Jordi d’Anglaterra: la cort Qing li va fer saber a aquell rei distant que Pekín tenia una missió: ser l’única ‘nació civilitzada, i civilitzadora'.  <1 .1="">Uns setanta anys més tard, la Xina ha viscut uns cataclismes que la situen en una posició totalment oposada, fora del centre. Durant 22 segles, la vocació irradiadora de cultura i els ensenyaments confucians eren oferts per les diferents dinasties, els Qing els darrers, als pobles veïns. Històricament, els pobles dels espais veïns havien entrat a formar part d’aquest centre (o quedaven en una zona intermitja –un encara no). L’espai més allunyat era virtualment no interessant i era designat per paraules com fa, yi o man, que en xinès volen dir precisament ‘bàrbars’. Podem recordar que la noció de bàrbar és també política i ve de lluny. A partir dels Q’in (221 a.C.) la zona sínica va ampliar-se als territoris veïns amb uns termes derogatius (Chaoxian a Corea o Riben al Japó). I quan aquests territoris es van acostar al món xinès se’ls va poder acceptar.
Havien de venir grans revolucions al segle XIX. Passem la bobina del temps i …amb només quatre generacions, l’Àsia Oriental s’havia transformat completament. El canvi de segle va aportar el concepte europeu de l’estat-nació, amb el Japó com a alumne avantatjat. Mentrestant, a la sempre incerta Xina, aquesta visió en clau interna dels ‘bàrbars’ es va substituir per les ‘minories nacionals’ durant el segle ja passat. <1 .2=""> Serà doncs veritat, fins al segle XIX, l’únic element cultural que es va acceptar a l’Orient procedent de l’exterior fins aleshores havia estat el budisme.
<1 .2="">
<1 .2="">Escena 2. Ciutat de Xhanghai, 1940. <1 .1=""><1 .2="">Per situar-nos, les ciutats de la costa han sofert uns grans canvis que han assimilat amb foc. La silueta de l’horitzó de Shanghai havia canviat en mig segle amb les concessions als estrangers, fet que va fer viva la dita de ‘Shanghai és una ciutat, Beijing és un poble”. Shanghai era una capital cosmopolita amb presència de tots els àmbits del moment (magnats japonesos, pretès govern nacionalista coreà en l’exili i tots els radicalismes xinesos). El successius canvis de règim van abocar la Xina a un cul-de-sac. Un sociòleg hindú, el professor Chandrasekhar, ens aporta aquesta degradant imatge de Shanghai, la perla d’Orient, el desembre del 1940: “Los europeos se comportaban como si Shanghai no fuera parte integrante de China y como si permitieran a los chinos vivir en su propio país por caridad. Debían cambiar de tranvía unas doce veces para ir de un extremo a otro a causa de las áreas de las concesiones... y, desde luego, las palabras “chino comunista” no se mencionaban en una conversación educada. “Perros y chinos” no eran admitidos ni aún en los parques públicos. Shanghai era positivamente una ciudad colonial. En només quatre generacions, l’Orient s’havia transformat completament i específicament. De la Xina algú va dir que havia tingut tres epidèmies exteriors dins el seu món des del 1860: el cristianisme, el comunisme i finalment els japonesos. 
Malgrat els canvis, el concepte de continuïtat a l’Orient ha estat molt viu en els darrers mil anys. Les arrels confucianes es conserven, els registres familiars han perdurat i, a més, mostren una gran correlació amb estudis genètics actuals! I és que el nom de la Xina ha estat modernament Zhongguo (el ‘regne intermedi’ o el ‘país del centre’), i encara es fa servir el mot més literari Zhonghua en els textos oficials, significant Prosperitat del centre -aplicada en un primer moment a l’antiga província de Henan. No hi ha un terme en xinès per indicar el territori dels xinesos Han, el centre real.


2. Les tres velocitats: una finestra als països en moviment (1860-1875).
Cada país va anar canviant a un ritme diferent. Caldrà veure quin és el ritme de cadascun d’ells i la direcció que prenen. 


Continuarà.... 

Friday, March 19, 2021

Entrant en l’òrbita del planeta xinès.-INTRO

Entrant en l’òrbita del planeta xinès. 

Una visió de les canviants cares del drac
 entre els segles I-XII 

 Miquel Àngel Castillo      


  Capítol 1. De les proteiques identitats xineses 


 Capítol 2. LA mobilitat de la població ad intram, ad extram. 
 “Quan vaig neixer no tenia el coneixement,
 i ara em dedique a l’antiguitat 
avid de buscar el coneixement” 
-孔丘 (Confucius). Lunyu, 7, 19. 
 2.1. La continua amalgama de característiques xineses
 2.2. Les terres del Sud i de l’oest: Fins els Tang.
 2.3. El nord i la gran muralla mental de la Xina. 
 2.4. Nou casos per entendre els moviments de poblacions
  • cas#1.Un poble persistent al sud-est: els Zhuang 
  • cas#2. Els versàtils Qiang (s. II aEC - s. I CE) 
  • cas#3. El període de desunió (s. IV) 
  • cas#4. Alta política des de la meseta de Tu-fan (s. VII-IX CE). 
  • cas#5. el món cultural dels xiong-nu. 
  • cas#6. Els Xianbei, un exemple de ‘confederació’. 
  • cas#7. Els Toba es converteixen en la dinastia Wei del nord.
  • cas#8. EL nord-oest que perd contacte amb l’estepa: els khitan 
  • cas#9. El Jurchen i la dinastia Jin, un cas de ràpida assimilació

  capítol 3. La xarxa asiàtica.
3.1. Buddhisme i els seus entorns 
 3.2. Els sistemes d’escriptura a l’Asia Oriental. 


Entrant en l’òrbita del planeta xinès. 

  Introducció. Entrant en l’òrbita del planeta xinès. 

Persons, persuasions and performances dins les òrbites del planeta Sínic 

El nostre estudi vol presentar una zona de contacte entre dos mons, la Xina i el seu entorn, centrant-nos en els punts d’interrelació. El primer punt per comprendre la ininterrumida òsmosi és que cal trencar amb la idea de continuïtat i d’unitat: la Xina ha esdevingut ‘les xines’ i els ‘xinesos’ són un conjunt heterogeni. 
Aquesta és la manera d’entendre la complexitat, ja que la simplificació és impossible si tenim en compte la quantitat de gent,i pobles, implicada en un espai de tan variada geografia i una línia en el temps de dotze segles. La identitat col·lectiva serà com una màscara que ens permet veure la façana més superficial. I màscara és la paraula més apropiada: en llatí –provenint de l’etrusc- es deia per+sona (sona a través) a la màscara de l’actor en l’obra de teatre. I l’actor intentarà persuadir-nos amb les seves performances (actuacions). Potser és més fàcil començar parlant de la vella Europa, que ja ens sorprèn poc, i fer una aproximació als canvis europeus pot ser una bona primera eina de comprensió. La identitat europea era, i és, problematica; els europeus, també. Si dins la terra coneguda ens resulta difícil d’entendre –per exemple, uns agents històrics com la Corona d’Aragó o la Lliga Hanseàtica pràcticament invisibles, actors muts-, la vella Àsia encara és terra incognita, sobretot si recordem que les històries universals tenien la virtut de ser ‘universals d’Occident’ fins fa no res –i es reduïen a l’Europa occidental, si ens movem en el període que ens ocupa (S. I-XII). 

Voldria, per tant, tenir els canvis continus com a eix de les meues investigacions sobre la Xina. Els canvis, i no la continuïtat suposada, que potser anul·laria la percepció de les riques interaccions existents. Avancem així en el tema de poder apuntar questions, però encara no en el tema de trobar les respostes. Com tot procés, el camí és allò important. Sobre la gènesi del projecte, des del meu racó he de confessar que poc sabia sobre el tema fa dos anys, quan vaig començar els estudis. L’aprenentatge ha estat per capes consecutives i calia una mica punxir a través d’elles. De bon principi, parlem de ‘la Xina’ i sempre ens acompanya la foto ‘fixa’<1> d’un antic i únic sistema d’escriptura –cinc mil anys- que ha permès l’organització de la societat i l’administració amb uns exigents exàmens. Un altre concepte sempre viu és ‘la cultura i la llengua’, entrellaçats. D’una banda trobem els que només accepten la creació d’una ‘Xina’ que s’expresse en xinès <2>, concepció facilitada, és clar, per la dimensió simbòlica de la llengua escrita i que tant va permetre l’assimilació de les noves poblacions. No cal dir que el simbol més gran de la unitat xinesa, el tenim en l’escriptura. La més llarga tradició textual de la humanitat no es pot deixar de banda <3>. No oblidem que en tots els llocs les paraules conformen la cultura (i viceversa). 
<1><2><3>
<1><2><3>Els antics ‘caràcters’ es classificaven com a wen (llenguatge, escriptura) <4>. La confiança en el paper civilitzador ha tingut una gran continuïtat amb tots els trabalsos de població i optimistament els xinesos han confiat en el que anomenen Gwo Cui - l’essència de la Xina. La manera xinesa de fer les coses, el concepte de cos social, l’estabilitat confuciana, la cosmovisió que fa que les arts, l’etiqueta, la psicologia siguen diferents. Podem acceptar que la Xina és ... el planeta més paregut a la Terra –en to hiperbòlic. 
<1><2><3><4> Per poder comparar, si intentem veure en l’actualitat quins son els mecanismes que mantenen la societat xinesa unida, quines són les tensions centrífugues, estarem d’acord que les contínues iniciatives del govern de Beijing per tenir un ferri control de la identitat col·lectiva en un marc estatal seran menys eficaces que la definició d’identitat cultural actual ben plural. Com molt bé ha expressat Tu Weiming:
<1><2><3><4>'the [Beijing] technocratic mind-set seems woefully inadequate to provide the necessary leadership. As the social fabric has been substantially eroded by the rampant marketization, a sense of urgency surfaced among intellectual and political elite that China is desperately in need of an ethic, hopefully rooted in her own cultural tradition and receptive to Western influence' <5>. 
<1><2><3><4><5>
<1><2><3><4><5> La conceptualització d’una Cultura Xinesa Global i diacrònica és un tema fascinant per se. Si ens interessara el moment present ens caldria precisar tres aproximacions. La primera, la centralització o la dispersió d’un centre clar; després, la inclusió de participants, més restringida o més oberta, és a dir, en què es basarà l’aceptació de nous membres; i la tercera, el mateix concepte d‘Alta Cultura vs Cultura Popular. Com el nostre estudi ens porta molts segles enrera accepten la dispersió d’un únic centre: les múltiples capitals de tots els estats i dinasties que trobem creen moltes sinèrgies i també incompatibilitats. Per tant, ‘La Xina’ són ‘diverses entitats’ amb els seus contexts. També cal observar qui ha col·laborat en la creació d’un patrimoni històric i textual tan impressionant. Aquí tenim la distinció entre el ‘centre’ i les ‘perifèries’ tan grat a la historiografia tradicional, i en tants casos desmentida pels fets. Finalment, acceptar que ‘totes’ les comunitats han col·laborat, participant en diversos nivells més populars: sigui el cas del comerç (consumidors) o el de seguidor d’un culte (diverses religions amb un gran predicament laic).
<1><2><3><4><5>
<1><2><3><4><5> Una visió en positiu actual l’ofereix Tu Weiming, a qui tornem, en acceptar una Cultura cap a les elits, oberta a la comunitat internacional, expressada en qualsevol llengua, i que ajudarà a conformar una nova Xina Cultural enriquida amb diversos àmbits o cercles <6>. Com a resultat ens trobarem amb la paradoxa de la ‘perifèria com a centre’ i lligada a una visió pluralista de pensament liberal occidental. Si a més cal incidir en les identitats de grups menys petits, en certes èpoques i espais, amb les minories en cada lloc, trobarem noves eines de debat. Aquests grups estaran formats per persones assimilades, seran agents actius que ajudaran a definir el conjunt, i les parts?
<1><2><3><4><5><6>
<1><2><3><4><5><6> Si hem de indicar els continguts que exposem al treball, els presentem en l’ordre en què els llegireu: Després de veure els elements integrants de la configuració de la identitat (capítol 1), sempre amb un vessant essencialista i estàtic, propi del segle XIX, passem pàgina per enfocar com s’han configurat noves dinàmiques dels canvis en l’estudi de la complexa civilització sínica. Les ‘Xines’ es manifesten com una entitat oberta de límits canviants on nous elements juguen roles més interdisciplinars. El més interessant era enfocar ‘la canviant identitat xinesa’ que d’una manera es donava com a ‘feta, acabada’ amb els Han i és recuperava quasi ‘intacta’ amb els Ming (després de la clara ocupació estrangera dels mongols). 
<1><2><3><4><5><6>Hem volgut entrar en aquesta dimensió i mostrar l’ambiguetat de les expressions identitàries en el seu context. Entremig hi havia uns mil anys d’un espai borrós, difús però amb un clar centre, els Tang -molt cosmopolites ells-, que al meu modest entendre es poden veure prou similituds amb els Yuan! Costa trobar la dinàmica de la identitat. El procés de sinificació va funcionar prou bé a partir dels Toba-Wei, una dinastia ‘estrangera’ i un model a seguir, o a rebutjar, per les posteriors dinasties. Quan busquem uns paràmetres que ens ajuden a parcel·lar la realitat, podem trobar-ne dos: la gent i el que la gent fa. Si em deixeu dir-ho en anglès, persons and persuasions and performances. 
<1><2><3><4><5><6>Hem buscat en diverses fonts les interaccions entre la caleidoscòpica etnicitat (persons, capítol 2) i els nombrosos actors que ens projectat les seves representacions en múltiples àmbits i dels que nosaltres em selecionat un parell: la presència de la religió buddhista i les interaccions dels codis de les llengües escrites (persuasions and performances, capítol 3).
<1><2><3><4><5><6>
<1><2><3><4><5><6> En el capítol 2 veiem els altres pobles que també conformen l’espai sínic. En aquests llargs segles hi ha hagut moltes persones, comunitats, clans, tribus, ètnies, estats, imperis amb identitats múltiples. Unes poblacions forasteres que ha anat a viure dins de l’espai xinès, que mai ha estat anomenat ‘Xina’ per ells mateixos. Igualment, la població ha migrat, s’ha desplaçat, ha ocupat altres terres on ja hi havia poblaments. L’estudi dels imperis era molt sinocèntric, estàtic i estatista. Tot canviava (taoista) i tornava a ser estable (confucià). No únicament els mongols formen part de la història de Xina, sinò totes les poblacions del nord, el sud i de l’oest. Els nous grups de població van ocupar tantes vegades les regnes del poder i van haver d’establir uns nous centres d’administració estatal i comercials. Trenquem el dualisme ‘Regne del Centre’ i l’exterior. Els dotze segles del nostre estudi és el temps en què les periferies van conformar el/s centre/s. 
<1><2><3><4><5><6>
<1><2><3><4><5><6> En el capítol 3, dedicat als àmbits en què es manifesten els contactes, he intentat enfocar una doble realitat que hem volgut emmarcar en el concepte dual de persuasions and performances <7>. En primer lloc la influència del buddhisme: una creença, quelcom inmaterial, que traspua una presència en el món de cada dia. Allò era el contacte amb una ‘altra’ civilització. L’Índia estava a tocar la Xina i la mostra la van deixar en dos elements: la fe budista i una manera diferent de ‘ser xinès’; tenim com a exemple les influències en l’educació xinesa de les comunitats de monestirs budistes. En ser una fe forana, ells van voler ‘persuadir’ -que etimològicament indica que van fer una penetració ‘suau’- a través de les seues actuacions, del seu missatge que com una fèrtil pluja va impregnar amb mostres visibles els canvis a la vida xinesa (segles IV-X). No oblidem que religió també comporta llengua escrita, doncs. No debades dos elements vius a les dinasties del període, les paraules mandarí i mantra, tenen un ancestre comú en sànscrit: mantri <8>. En segon lloc uns sistemes d’escriptura: artefactes materials que han deixat la seua petjada i sóm per això més fàcils de rastrejar. Aquestes serien les performances dels escriptors, mínima població que requeria un llarg aprenentatge quan escriure tenia una funció clara, precisa, important en aquells temps passats. Les seves petjades han marcat una continuïtat –però també amaguen moltes discontinuïtats i influències. 
<1><2><3><4><5><6><7><8>L’evolució dels sistemes d’escriptura en l’espai d’Asia: la distribució i influències dels alfabets indis sobre el sistema de caràcters xinesos (visió diacrònica: s.I-XIII). Per acabar aquesta introducció, vull esmentar els fonaments del meu treball. D’entre les bones lectures, primer la gran obra de Gernet, que ha obert tantes portes. Després, la breu orientació de Bodde sobre el what and why dels estudis sinològics, on cal no afegir informació sinó trobar eines interpretatives. De les perspectives que han mostrat una mica de llum per al meu camí, els insights de Wills. Tots ells són tres bons exemples on encomanar-me <9>. 
<1><2><3><4><5><6><7><8><9>
<1><2><3><4><5><6><7><8><9> Notes a la introducció
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1> El primer interès, el vaig tenir llegint un amè llibre de Boyé Lafayette, The Chinese Have a Word for it, on es llegia que el posseir una antiga i contínua civilització, amb una gran adaptació tecnològica a unes necessitats agrícoles grans per mantenir la creixent població, ha generat un sistema de creences tan particulars i endogàmiques que ha acabat per subsumir totes les dinasties que els han envaït i unificat.
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2>
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2>"When I read Maxine Hong Kingston or Amy Tan I think to myself: they're Americans, not Chinese. Why is that? It must be the language." (font: Pynn entrevistada a Singapore Times) 
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2>
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2><> <3>Potser la qualitat més xinesa siga la de lleialtat (zhong -escrit amb dos grafies: “cor” i a sobre “centre”). On posen el cor no els ha d’anar mal. Mai es perdrà. 
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2><3><4> Vegem-ne tres derivats: l’estil literari és wenyan; cultura (=llenguatge + canvis), wénhuà; civiltizació (=llenguatge + brillant), wénmíng -mostrant el respecte per la tradició; la llengua xinesa obté l’apel·latiu col·loquial de zhong wén. Els bàrbars eren wu wen shu (sense escriptura). 
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2><3><4>
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2><3><4><5> A Intellectuals in a World Made of Knowledge <6> Tu parla de tres cercles osmòtics: el primer inclourà "the societies populated predominantly by cultural and ethnic Chinese"; el segon serien els huaqiao (overseas Chinese) escampats pel món; i el tercer, el món intel·lectual resident en qualsevol lloc del planeta. 
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2><3><4><5><6>
<1><2><3><4><5><6><7><8><9><1><2><3><4><5><6><7> Fa un mes, a “Parlar per no dir res, o per dir alguna cosa” J. Francesc Mira ens parlava d’aquests dos conceptes respecte al dir i parlar a l’època medieval nostra: <8> I mantri significa ‘conseller, minitsre de l’estat’. Mandarí ha entrat a les llengües europees via el malai mantri, portuguès mandarim, holandès mandorijn. Avui dia en malai mentri besar és el 'Primer Ministre'. <9> Gernet (1972); Bodde (1994) i Wills (2003).

Tuesday, February 2, 2021

A singular quest: nine days on Chinese Hakka _ sketch

 A singular quest: hakkas and burakumin

 day one. 

We enter the fray with a quest on the Chinese Hakka.


 A first glimpse into the matter shows they belong to discriminated peoples in a way or another in China. We have not a iota of knowledge about any common ethnic lineage but we will try to delve into the similarities and differences.

 Luckily the website on the hakka was quite large, so we started to develop a rough idea. Some questions began to pop in my thoughts: can we find a definition for these folks?

 Is the Hakka group based on language, as it seems, or family origin (from the male line, obviously)? As I keep rereading some parts, mixing with local population was possible. To me, Han is a mixture of numerous tribes or ethnic groups that resided in East Asia. Intermingling along 2000 years is impossible to halt. day two. A fresh start. 

Learning about them took longer because i sopared a couple of hours between much work had to be done and time was running short. 

Days 2-3. 

Painstaking work. Cut and paste skills. I dedicated my work at following my inspiration at various websites. Much of the hakka references come through language input! Our google search day 5 goes through Taiwan. Webpages are more likely in English and not government controlled. We are lucky as results start to crop in. 

Books quoted: The History and Geography of Human Genes by L.L Cavalli-Sforza, P. Menozzi and A. Piazza (Princeton University Press, 1994) "The Languages of China" by S. Robert Ramsey (Princeton University Press, 1987) Guest People: Hakka Identity in China & Abroad by Constable, Nicole (Washington University Press Seattle 1995)

 hakka sources

  www.unescocat.org/cultmon/en/dossiers/hakka5.html www.asiawind.com/pub/forum/fhakka/.html www.chinalanguage.com/Language/Hakka/Survival/Grammar/intro.html http://www.geocities.com/Tokyo/Pagoda/3847/sapienti/hakorig.htm

http://www.asiawind.com/pub/forum/fhakka/mhonarc/msg00255.html http://home.i1.net/~alchu/hakka/toihak2.htm buraku sources: http://webdoc.gwdg.de/edoc/ia/eese/artic22/sawako/9_2002.html http://www.bookmice.net/darkchilde/japan/burak.html http://www.time.com/time/asia/news/printout/0,9788,104138,00.html

 This vast pool of information needed to be digested in the days to come. 

day four. 

Butting into the subject matter. A. Shadows and distortions. 


My surprise spurred when I read the following “Many Hakka know - although few non-Hakka do - that numerous prominent Chinese are Hakka, including China's paramount leader Deng Xiaoping, Taiwan's president Li Teng-hui, and former Singapore prime minister Li Kuan-yew.” At the end of the 1980’s a Hakka ethnic feeling began to show which arose in Taiwan and is now spreading to mainland China. 

Hakka dialect (language) is the thread that holds people together. Unlike the many ethnic groups classified by the Chinese government as 'minority nationalities', the Hakka are officially included as part of the Han Chinese majority. The Han label obscures Hakka identity in some ways. The characteristics of Hakka people are they all claim to be Chinese and there is no provincial difference to divide them. In their diaspora, they have set up roots in their new country of choice, some into their third or fourth generations. Those pioneers are called “Lao Fa Kiao” (Old Chinese Abroad). And their decendents see themselves as Chinese, because they have strong ties to their roots and bound by a common language. 

B. A true believers accounting job. A daunting task to have a clear-cut question in any census.  The hakka sources say about 35 million: 25 in mainland, 4 in Taiwan and 6 in the diaspora. Other sources offer higher quantities: About 7% of the 1.2 billion Chinese clearly state their Hakka origin or heritage and roughly 50 million to 75 million Hakkas all over the world. However, the actual number may be more as many Hakka Han who settled along the path of migration assimilate with the local people. The Hakka identity is gradually lost. 


C. Current geographic distribution. 

Hakkas distributed all over the world. The hakka gradually migrated and mixed. In China, Hakkas can be found in the provinces Kwangtung, Fukien, Kiangsi, Kwangsi, Hunan, Szechwan, Sikiang, Kweichow, and Hong Kong. Outside, Hakkas can be found in Malaysia, Singapore, Brunei, Thailand, Indonesia, Indo-China, Taiwan, Brazil, Trinidad, Surinam, Canada, USA, Holland, United Kingdom, France, Germany, and East-Africa. 

day five. 

The negative effects on real individuals. Zero Tolerance policies. 

A. The contemporary context 

Prejudice towards Hakka has been always close. 

By the mid-nineteenth century Hakka had emerged as a distinct linguistic and social group, and often clashed violently with Cantonese-speakers over land and other resources. They had a different evolution in the next 50 years. To compare, read this “The Hakka were called “guest people”when they began migrating into Yue-speaking territory, and the exotic name seems to have stuck quite simply because, until fairly recently, many Cantonese and Min mistakenly thought that the Hakka were not Chinese at all, but rather some kind of strange non-Han "barbarians" like the Tai or the Miao.” (quoting Robert Ramsey). 

Not all the groups called Hakka accept changes in their way of life. Comunism offered real chances of access to education and in the 80’s some research tried to prove old certainties. Isolation and backwardness comes from rural backgrounds. Urban settlements have proven a good way of levelling opportunities to Hakka in all there dwellings. 

B. A taste of history 111 years ago. Two personal stories. 

A Hakka Chinese immigrate. 

Zheng Ping-Yuan and Ping-Sheng were born in a little Hakka village in the district of Dong Guan, Guangdong Province, China; the year was 1858AD. Their parents were poor peasants who had no land of their own - instead they rented about an acre of land from the landlord in the village. By planting rice and some cash crops in the field they managed to escape starvation. The produce from the rented acre of land had to support a family of four, including the rent to the landlord. Life was a constant struggle for them, but somehow they managed to scrape through year after year. 

Ping-Sheng Ping-Yuan never had any formal education but they knew that life was tough, and as farmers, they could not rid themselves of the fate of poverty. But the time they were in their teens, the brothers had already begun helping their parents tilling the land; they disliked farming, but they were too young to anything else. 


day six. 

 "Hakka" in Hansii characters means "Guest People" literally. The name 'Hakka' is a word of Cantonese origin literally means 'guest' or 'stranger'. The spelling "Hakka" is derived from the pronunciation in Hakka dialect ( pronounced as "haagga" in Hakka and "kejia" in Mandarin). The term 'Hakka' or 'Hak Ga' comprises of two words, meaning, Hak='guest' and Ga='family'. 

The Hakka language is also referred to as Hak-fa, Hak-ka-wa, K'ak-wa, or Makkai-wa. How and why the name Hakka was adopted? He believes that the population pressure in original Hakka areas is the key. When Hakka tried to expand to other areas because population grew and conflict between Hakka and non-Hakka developed after they settled in non-Hakka areas. Hakka was used by other ethnic groups because they were essentially the “ guest “ people to the non-Hakka areas.

 In order to unify among themselves, the identity using the most commonly used name of " guest " (i.e. Hakka) developed. The name of Hakka started to appear in literature only after XVIIth century, at the same time of conflict between Hakka and non-Hakka began. In absence of a proper name to refer to themselves, groups tend to get together in their language: “Deutsch” means “the people” (where our Catalan translation “alemanys” goes back to IV century “alemannes” “=all men”), “euskera” means “those who speak our language”. Similarly, all those who are fortunate to still master the Hakka tongue would find a lot of "Tziga Ngin" (our own people) anywhere in China and abroad. B. Euphemisms for hatred utterances. In the 1920’s Cantonese were calling Hakka "barbarian" tribes. Cantonese even used the Hon character with "khien" (ch'yuan in Mandarin, dog next to the "Hak" character or called Hakka "ch'i", a Hon character with the "dog" sign in a clear derogative way. Other terms used in the past showed the specific non-friendly relationship with these outcasts. 


Day seven.

Bouncing back to Southeast China. Migration causes a poverty curse. 

A. Contrasting Western sources Western reference work was an early start.

 Encarta says: “term applied to a migratory people of southern China." The more I read they had been around for many centuries. Many moved to less populated areas because of the pressure of population growth. Most of them living in the farming community. And the CD-rom continued: “"They are thought to be descended from the Burmese or Thais or from the aboriginal inhabitants of northern China. The Hakka have always been persecuted by the natives of the regions in which they have settled." The New Encyclopedia Britannica said that "group of North Chinese who migrated to South China, especially Kwangtung and Fukien provinces, during the Southern Sung dynasty (1127-1279), when North China was occupied by Inner Asian tribesmen." Some modern biological studies (see Cavallo Sforza’s book) indicated Hakka are primarily southern Mongoloid groups not northern groups as all the genetic trees and maps demonstrate that Southern Chinese is distant from Northern Chinese. 

B. On the move Tradition goes back at five migrations. But the record of the first two stages probably are merely "legendary". It is also possible the people that really migrated from northern and central China are really small in number. Before the Five-Dynasty, there was almost no record in history about the activities in Hakka areas. After Sung dynasty, more literature regarding current Hakka area can be found. Professor Fong called "Era the Hakka Stepping into History". Hakka systematically migrated for the 3rd time to further south, west and other areas began in Ming dynasty (1368-1644). 

The 4th migration (1700-1800) was not due to the war. This migration is more recent and is much better documented. For example, at the beginning of Ching dynasty, Hakka people started to move to Sichuan. This migration was secondary to the pressure of population increase. The areas where Hakka inhabited were primarily mountainous areas and very few farming land are available. Hakka started to move to areas with less population. Sichon (Sichuan) was less populated because of revolts at the end of Ming dynasty. Some moved to Hunan and Kongsi provinces. 

Some started also to migrate to Taiwan. For the record, the only state that the Hakka people ever possessed was the Lan Fang Republic. Kwangtung Hakkas briefly established a Hakka state in Western Kalimantan in 1777 and lasted until 1884. The first of ten presidents was Low Lan Pak, a Meixian Hakka. In 1884 the Dutch attacked the republic and after 4 years of battle the Hakkas were defeated and fled to Sumatra. From there they moved to Kuala Lumpur and Singapore where they contributed significantly to the establishment of the state of Singapore. The 5th migration of Hakka from eastern Kuangtung to other parts of Kuangtung and Kongsi provinces. Migration to Taiwan, other parts of Asia, Pacific islands, central America and Africa became more and more common. Many Hakka communities were established in those areas. 

Researchers try to find answers to some questions raised: how history is used to create a sense of Hakka Chinese identity within the Hakka diaspora? how Hakka identity is linked with social class and economic factors; how strong Hakka presence has influenced culture in Malaysia. day twelve. Folk-lore does not rhyme with wisdom. Colourful images and stereotypes of the Hakka abound in folklore, popular literature, and tourist brochures, as well as in academic and missionary writings. To rescue Hakka culture from simple folksiness or from becoming a mere tourist attraction (as in the case of the tulous), what is needed is coordinated, ambitious action which, especially in mainland China, is still a long way away. How Hakka gender roles and communal egalitarian values have shaped Hakka culture. Peculiar dwellings mainly due to group defence reasons; and women free from menial jobs inside the house, agriculture painful work model some special characteristics. 


day eight.

 Hakka identitykit. A. On the Hakka language. For no matter what the ethnic origin of the Hakka, the group is linguistically Southern Chinese. The Hakka dialects are historically allied to the other Southern dialects around them. The have some unmistakably Northern features, but they are actually not much more like Mandarin than Cantonese is. 

Hakka is one dialect of the Chinese language. It has approximately thirty-three million speakers world wide. However, there are sub-dialects of Hakka. This is due to the geographical distribution and local influences on its speakers. The Moi Yen (Meixian) dialect is considered to be the standard dialect. Meixian is a city in the northeastern region of Guandong Province in China. Other sub-dialects of Hakka differ tonally and phonetically. Professor Chen argues that “the only real unique part about Hakka is the language. If the Hakka migrated to a new area and Hakka language transplanted to the new areas successfully then all population there became Hakka. If the Hakka language is not established in the new area, then immigrants disappeared and adopted the new identity of the ethnic group of other language. But keep in mind that the origin of dialect or language groups are mostly emotional and political rather than logical and scientific. Urdu-Hindu and lately Serbo-Croatian are good examples. The two "languages" are almost mutually intelligible, but the speakers claim that they are different languages which can distinguish both groups. Danish, Norwegian and Swedish are also very similar in phonology, vocabulary and grammar. On the other hand, the Hainan dialect, Chaozhou dialect, Taiwan dialect and Southern Fujian dialects are grouped together as a "Minnan" dialect, but when a Xiamener goes to Haikou in Hainan and speaks his mother tongue, he is in a much worse position than a Cantonese going to Meixian. Therefore, don't view the dialect difference as "scientific" as genetics, and it is far more than an issue of "pure" linguistics. 

day nine.

B. Hakka identity bonds. Half truths and other white lies. The Hakka identify themselves as Northern Chinese and no doubt this gives extra bonus at group pride (old dynasties were all from north, Huang-ho river and surrounding, weren’t they? Hakka scholars claimed Hakka were originally from northern China whose ancestors migrated by stages to southern China because their "homeland" was occupied by "barbarian" tribes. They claimed the Hakka was the most authentic Han. But the interlocking migration pattern between Hakka and non-Hakka repeated again and again in both directions as professor Chen states. History shows that they were open to their new society.

 Christianity has been incorporated into Hakka identity in Hong Kong; Hakka identity has experienced a reawakening in Taiwan during the 1980s and early 1990s, and was of relevance in the Chinese communist revolution and continues to be important in contemporary China. Hakkas tend to be perceived by other Chinese as standoffish, clannish, frugal, determined, and almost dour people. One reason for the perceived Hakka standoffishness is they probably were standoffish –as one Hakka wrote on the net. Many Hakkas have a pride in their culture which arises from the fact that they migrated from the North i.e. the 'cradle of Chinese civilisation' and therefore perceive themselves to be culturally superior to the 'Southern yokels' they settled amongst. The North-South divide in China is no different from the North-South divide in Europe (also Italy!), India or the US. To end with, we quote Nicole Constable words: “But despite the obvious importance and distinctiveness of the Hakka, until now no detailed, comparative analysis of the meaning of Hakka identity has been published.” day fifteen.

 Prospectives (dark and bright).

 

The first Asiawind Hakka Forum started on September 2, 1996, and was later replaced by a new forum format on Jan 12, 2001. The forum has facilitated the Toronto Hakka Conference 2000, which was the first international Hakka conference held in N. America with the participation of more than 300 friends. Asiawind's forum links Hakkas from all over the world to reminisce their hometown lives in China and away from China. I am glad that such a small corner of the Internet has brought so much joy and meaning to all participating. Since the mid 80’s progress in Taiwan has been slow but steady, with the emergence of communications media and an incipient normalisation in the teaching of the Hakka language in state schools, political representation, the birth of cultural associations, etc. A reaction has also taken place on the mainland and Hakka studies have reached some universities in Kwangtung province.