E2. La llengua com a instrument modern a l’Àsia Oriental.
alumne Miquel Àngel Castillo mcastillomu@uoc.edu
E. La llengua com a instrument modern a l’Àsia Oriental.
MONS EN CONTACTE:L’EDUCACIÓ UNIVERSITÀRIA COM A FACTOR DE CANVI AMB LA MODERNITAT EN ASIA ORIENTAL 1860-1920 (China, Japó i Corea):
E. La llengua com a instrument modern a l’Àsia Oriental.
LLENGUA. E0.1. Els canvis.
LLENGUA. E2.1. El Japó, un cas insòlit de llengües en contacte.
1. Enfocant el tema de la llengua dels texts en japonès
2. Cultura popular en el Japó Tokugawa
3. Els canvis en l'era Meiji.
4. El lèxic.
LLENGUA. E2.2. La complicada situació lingüística a Corea.
2.1. La tradició i la continuïtat del vernacle en la literatura.
2.2. Un cas de diglòsia
LLENGUA. E3.. EL COMPLEX MÓN XINES
3.1. La llengua com a instrument modern a la Xina (1863-1928).
3.2. L'adaptació a la modernitat. (conceptes and tecnologia)
3.3. La promoció del vernacle.
3.4. La Literatura. La tasca dels traductors : Yan Fu i Lin Shu
3.5. Sota la llum d’allò que és nou: Nova Joventut i la universitat.
3.6.De les reformas va sortir el pin-yin: tres apunts.[MPM1]
[MPM1]Habiendo leído hasta aquí, y viendo el índice de este apartado, ya se intuye un gran desequilibrio entre los tres grandes apartados. Tienes que hacer un esfuerzo de síntesis en general y en este apartado de China, en particular. De hecho, creo que si sintetizas mucho más este capítulo te obligarás más a delimitar las ideas principales de cada contexto.
