Mons en contacte.4. 4. XINA. El canvi social de l'educació: entrebancs i lenta aplicació

4. XINA. El canvi social de l'educació: 

entrebancs i lenta aplicació 

 

                   link   INDEX GLOBAL    

4.1. Sobre com aprendre anglès, i aprendre ciència fins a la desfeta contra el Japó (1895). 

A començament dels 1860 sembla que Xina pot fer un salt endavant per aconseguir entrar en el món universal de la ciència. En primer lloc, l'economia va augmentat els intercanvis i les escoles marítimes comencen a ensenyar les matèries occidentals. La dècada dels 1860 va ser tranquil·la políticament per a Pequín i s'esperaven resultats pràctic s en aquests anys. La necessitat de tenir una institució on poder crear una escola de caire occidental va ser de difícil conjunció en un entorn hostil. Si en un primer moment es fa una petició a la cort per crear un cos dins del nou ministeri d'exteriors,Tsungli Yamen, aquesta ha de passar una sèrie de fases a Pekin que necessiten temps, aspecte que la dinastia no va tenir en cmpte. Primer, les propostes d'autoenfortiment de personatges significatius no tenen la rebuda esperada en els superiors. Després, estan les faccions de la cort que aturen el procés com a joc de forces a voltes desconcertants, i que la necessitat queda amagada sobre el tacticisme. Ho veurem a continuació. 

 Les duanes marítimes, gestionades per infatigable Robert Hart (Spence, J.: 1986) permeten disposar d'ingressos que la cort gestionarà a quatre projectes que ens interessen: Les Escoles d'Intèrprets, els arsenals i l'armada (incloent-hi les escoles); i l'enviament de les missions a occident. Hart va ser un bon conseller al llarg de 35 anys que reportava diners a la cort, dins de l'esquema d'usar 'bàrbars' per controlar als bàrbars. Va ser un advocat d'incloure programes immediats de llengua i de matemàtiques. L'escola d'intèrprets (T'ung-wen Kuan) va néixer el 1863 una mica a contracor, i per tant amb limitacions diverses. La mateixa fundació es va fer a partir d'una antiga escola de llengua russa de feia un segle que havia quedat sense ús a Pequín, sent la Xina un país que no era molt donat a innovar. Els alumnes es van restringir inicialment a 24 de les nobles famílies manxús de les 8 banderes. Si aquestes persones havien de tenir una gran predisposició a prendre no va quedar clar en els primers cinc anys d'existència. A més s'intentava des de la cort que foren escoles de diplomàcia, i que havien de proveir traduccions per obrir la Xina al món enfortint el govern. 

 Xina no va permetre a aquests estudiants abandonar els seus estudis clàssics per ser substituïts per altres d'occidentals: l’essència d’aprendre continuava sent la de la moral confuciana. Fins i tot el fet de tenir professorat estranger, i donar-li a aquest la categoria de 'professor' ja suposava quebrar la tradició. Un eminent renovador com Li Hung-chang des de la seva provincia de Canton recomana obrir-ne dues més a Canton i Shanghai però amb la intenció d'estudiar matemàtiques i ciències, però moure la lenta roda de la inèrcia dels Qing costarà més d'una dècada i que amargament pagaria en les guerres contra França i Japó quan l’armada xinesa va perdre.

 A l'estiu del 1864 s'obren les dues escoles que queden sota jurisdicció provincial; però ara el problema són les matemàtiques que no està clar si cal fer una gran aposta pel saber occidental si el que importa són les valoracions ètiques de l'aprenent. A més, es va engrandir la diferència, perquè després de finalitzar un programa de tres anys els candidats de Pequín que havien aconseguit el diploma eren reconeguts <4 .1="">. [N1]

<4 .1="">

<4 .1="">Continuarà ....

 Per consultar dades sobre la Xina tenim a l’annex 2 aquestes taules:

1. Dades sobre les ‘Noves Escoles’ a Xina (1905-1923). 

2. La presencia Protestant a la Xina 

3. La força dels protestants al 1919 

4. Dades d’escoles missioneres i alumnes (1919) i guvernamentals (1916) 

5. Background de participants en els moviments culturals reformistes.

6. Educació superior l’any 1922 (nacionals, provincials, privades i cristianes)

nota1__ T'ung-wen Kuan's three-year programme could be recommended for official positions of the eighth or ninth rank; one who passed further tests could even advance to the seventh rank and eventually be appointed second-class secretary (chu-shih) in the metropolitan bureaucracy. However, the schools at Shanghai and Canton did not have this advantage CHOC (v10 -527).