3. El cas del Japó
link INDEX GLOBAL
En el cas de l’educació japonesa d’aquest període ens centrarem en quatre aspectes pròpis que no trobarem a la Xina o a Corea:
Els quinze anys després de la pèrdua del poder del Shogunat mostren que el món educatiu tenia unes característiques pròpies que els reformistes Meiji van saber canalitzar:
· iniciant un complex procés per dotar d’instrucció per a tota la ciutadania, sota el poder de l'estat
· implementant els estudis en llengües estrangeres, factor clau per posar en contacte el món occidental
· implantant les escoles pre-universitàries i creant una estructura educativa superior (Va ser el primer país no occidental que ho va aconseguir i encara és matèria d’estudi arreu.)
· fent una expansió colonial a Taiwan amb un sistema educatiu fet a mida de les necessitats de la metropoli.
3.1. La fi de l’aïllament Edo: del Commodore Perry al Departament d’Educació (1854-1869)
Aquest apartat vol mostrar en perspectiva com funcionava l’educació abans dels primers decrets de l’era Meiji. Malgrat constar com un espai tancat, aquests anys de canvi van ser molt importants per configurar les polítiques posteriors.
Destaquem que hi havia un sector privat evolucionant al ritme dels canvis socials que abraçava diversos estaments (samurais i buròcrates, monjos i mercaders), i sense contradir les directrius del poder, va aconseguir unes quotes altes d’alfabetització, amb una curiositat per les matemàtiques que no trobem en altres llocs.
L’aristocràcia guerrera competia pel poder del Bakufu i els clans del sud-oest van fer el possible per aconseguir més coneixement pràctic d’Occident per totes les vies possibles. Els canvis socials i econòmics van permetre que més població tingués accés a l’educació i per fi el viatge de joves samurais a Europa o Amèrica fora permés pel govern.
(CONTINUARÀ...)
No comments:
Post a Comment