Mons en contacte: 2. El contacte amb el món modern (1850-1915)

2. El contacte amb el món modern (1850-1915)

link   INDEX GLOBAL          

S’aborden en aquest capítol els primers contactes amb Occident dels tres països analitzats. 

  2.1. La receptivitat del Japó: la primera occidentalització (1850-90) 

 El Japó és una nació en estat de transformació aleshores. La població va creixent i tendeix a anar cap a les ciutats, cosa que va aportar un mecanisme més obert al món econòmic i, després de la desfeta de China el 1842, va impulsar una orientació més mercantilista. Recordem que el Japó estava més obert en les classes intellectuals a canviar de centre cap a Occident. Com diu Lanzaco (2006:198), el japonès es destaca per la seua vàlua dins del grup amb el qual estableix un compromís (dakyó-setchúan) i l'individu mostra una lleialtat al seu superior (chujitsu), de tal manera que guanya el col·lectiu. El constant consum i estudi del món occidental (en realitat el saber holandès) va passar a ser una lenta però contínua obertura cap a altres mentalitats. Les tendències d’aprendre d’Europa ja eren presents quan el 1811 s’inaugura un centre oficial de traduccions de l’holandès; el 1855 es transforma en el centre d’estudis occidentals –yogakusho-, quan va acabar una prohibició d’interrelacionar-se amb els cristians (holandesos), i l’any 1866 es converteix en el Centre d’investigacions dels llibres bàrbars (Bansho Shirabesho). 

És clar que el Japó bé mirava a l’exterior abans dels Meiji, com comprovem amb aquests dos èxits editorials: primer, amb el contacte amb Canton, on per exemple Wei Yuan publica el 1852 Haiguo Tuzhi (Memòria il·lustrada dels països d’ultramar), que triga només quatre anys a ser ben llegida al Japó; segon, el més conegut, quan Fuzugawa amb la seua obra Seiyo Jijo (La manera de vivir d’Occident) va ser un best-seller des del volum u l’any 1867, en què va vendre 150.000 exemplars. La principal consideració de la influència renovadora va ser canviar el recolzament que es generava amb el que es va anomenar wakon-yosai (tecnologia occidental amb esperit japonès) emprat pel samurai nacionalista Shozan Sakuma; que imitava un anterior moviment wakon-kansai que havia inspirar deu segles abans l’assimilació de la cultura xinesa dels Tang. D’aquesta dècada tenim els primers contactes ‘oficials’ amb l’exterior i el que veuen els fa sentir optimistes. Si la tecnologia era estrangera calia aprendre-la i per això es comptava amb l’habilitat pròpia de gran destresa manual (kiyó) i precisió en els detalls (bisai).

(.... continuarà)