Breus apunts sobre la identitat xinesa emergent.

1. Continuïtats /discontinuïtats en la identitat nacional
The Changes is a book/From which one may not hold aloof./Its tao is forever changing-/
Alteration, movement without rest,/Flowing through the six empty places,/
Rising and sinking without fixed law,/Firm and yielding transform each other./
They cannot be confined within a rule,/It is only change that is at work here.
La nostra aproximació al concepte de la identitat al segle XXI ha de fer-se cautelosament ja que ens trobem que estem mirant diversos aspectes i moltes vegades en diverses direccions. Els versos del clàssic I Ching precedents enuncien com els subjectes dels discursos polítics han canviat sempre, i ara més ràpidament! L’estat, el territori, el camp, la ciutat emergeix com a noves entitats. Parlant de ciutats, recordem que la silueta de l’horitzó de Shanghai ha canviat en només 10 anys i que fa viva aquella dita de ‘Shanghai és una ciutat, Beijing és un poble”.
2. La invenció d’una mil·lenària tradició. Només cal rebobinar la pel·lícula. Si podem fer un pas enrere ens situem en el viatge del 1992 de Deng Xiaoping cap a terres del sud a la zona de Shenzhen va ser anomenat Nan Xun (Visita Imperial al sud). Aquesta marca de continuïtat amb el seu passat pot marcar la presa de consciència d’un concepte unificador sempre present en la seva tradició mil·lenària.
Si anem dues passes, veiem que el darrer mig segle ha mostrat un món xinès molt unificat com correspon a un veritable ‘regne intermig’. Cal per tant veure la direcció totalitària del poble xinès. Per testimonis, tenim per exemple, el sociòleg indi Chandrasekhar que la va visitar el 1958 <1> qui va percatar-se la pèrdua personal, fins i tot en l’ascendent posició de la dóna, qui subjectava la ‘meitat del cel’ en un perfect slogan anticonfucià. La revolució cultural de Mao havia mostrat les masses (camperoles, ai las! i amb característiques xineses). Una década més tard l’escriptor italià Alberto Moravia constatava com la identitat col·lectiva aniquilava la personal <2>.
Si anem tres passes: gran variació respecte a l’esquinçat, esquarterat, i subjecte a influències externes de les décades precedents. La identitat política és va fer per uns intel·lectuals que després de la desfeta amb el Japó el 1895 van anar a beure a les deus de Japó i Alemania per identificar-se amb una nació basada en la sang. La unitat nacional la va expressar Sun Yatsen per unir els 90% Han (un estel groc gran a la bandera) amb els altres 4 grups (quatre estels petits). Recordem que el comunisme va seguir amb aquesta divisa, pero va acceptar 56 grups ètnics (sense afegir estels!). Així ser Han no tenia comentari, eren ‘un’ grup des del nacionalisme triumfant en un mar de tensions.

3. Una certesa. L’opacitat de l’objecte de recerca amaga tensions
Les ciències humanes evolucionen i les ciències socials a la Xina sobre la Xina s’acosten al marc internacional mentre estan descrivint una societat recuperant-se de la devastació maoista i amb un clar progrés cap una modernitat incerta. El més reconegut ideòleg xinès, recenment traspasat, Fei Xiaotong <3> va escriure el 1989 Zhonghua Minzu Duoyuan Yiti Geju (Pluralitat i Unitat en la Configuració de la Nationalitat Xinesa) la versió oficial sobre la difícil qüestió ètnica. Podem cloure aquest apartat buscant la companyia de Harrell:
“Since then, the whole discourse, including things written before 1989, has been more explicitly about unity and diversity, both within the Han minzu and between the Han and the minorities, with scholars both constructing and deconstructing nationalist and localist narratives <4>

El viatge a la modernitat sembla ja imparable. El fet que la Xina es trobe en procès de ‘reforma i apertura’ ha fet més patent anteriors contradiccions. Podem seguir aquí les paraules de Gladney:
people subscribe to certain represented identifications in particular highly contextualized social relationships. In the modern world, these identifications are often regulated by nation-states and limited to certain lines of stereotypical representation. <5>.

Això mostra que hi ha qui ‘crea sentits’: el centre. Entre els sinòlegs moderns també hi ha hagut la idea de ‘cos social compacte’ per a la Xina de qualsevol època. El problema també va acompanyat per mirar a coses distintes amb enfocament diversos. Yiyan Wang ens mostra l’altra cara del proteisme del món xinès, enmascarat pel mateix estat. Així comentant el llibre de Blum and Jensen China Off Center ens diu:
The diversity of China is not only a matter of balance between the centre and the margin. More importantly, the diversity may be best explained in terms of multiple centres. … Chinese state nationalism has always promoted the idea of a unified central kingdom. Although there are differences with regard to inclusion and exclusion from time to time, the Chinese state has often been very forceful in repressing expressions of independent, separate identities. <6>

La noció d’identitat pot mostrar com de diversa és la nació xinesa, i creixent, que està conjuntant-se en un estat-nació de tipus occidental en una època de globalització, sota una ègida centralitzada de 50 anys de comunisme, potser amagant el perill de la fragmentació com ens diu Dru Gladney donat que la població Han va incrementar-se un 10 per cent entre 1982 i 1990, les minories en el seu conjunt van créixer un 35 per cent -- de 67 milions a 91. Per començar, sabem que el sud és extraordinariament més variat que el nord. De història a geografia, de ecologia a cultura o lingüística, i també la genètica. El darrer espai del riu de les Perles mostra que la població te més en comú amb els cosins dels veïns (Laos, Cambodja, Tailandia, Myanmar, Malaysia i Vietnam) que amb els nordics xinesos, qui al mateix temps estan relacionats amb grups Mongol, Tibetan o Nepalí.
4. La viva presència en un món globalitzat. L’aproximació dels estudis científics estan en la línia de confluència. Els sinòlegs de qualsevol àrea van aportant comentaris de diverses disciplines, lingüística, genètica, historiografia, estudis culturals, mitologia, etc, que mostran una voluntat de sortir de l’impasse del segle XX. El Japó ho va fer fa cinc generacions i la Xina ho farà aviat. Podem anar endavant ‘amb sentit’ si sabem incorporar ‘el que es porta acumulat’.
Ningú dubta que estem davant un país emergent que ha d’oferir alguna cosa més que riquesa i poder. Si intentem veure quins son els mecanismes que mantenen la societat xinesa unida, o quins són les tensions centrifugues caldrà parlar del paper del Partit i la capacitat de controlar la ma militar. Concordarem que les propostes del govern per tenir un ferri control de la identitat col·lectiva dins un paramètre estatal, i separat, tindran més operativitat si tenen un sentit ‘ètic’, cultural, harmoniós i conciliador amb el conjunt de la societat que sigui acceptable per la gran comunitat com ho fa ara Hu i Wen en paraules de W. Lam "people-caring sage-emperors" in the mold of Confucius' ideal, humanistic rulers”. Nosaltres, optimistes, hem recuperat les poderoses i sensates paraules de Tu Weiming:
For the United States, the need to transform herself from a teaching civilization into a learning culture is obvious. As a great immigrant society, the United States has been a vibrant learning culture oriented towards Europe for centuries. Since the end of the Second World War, the American self-image as a tutor of Confucian East Asia has been so much ingrained in the public consciousness that the teacher-disciple relationship, as in the case of Dewey and Hu Shi/Feng Youlan, has been accepted as the norm. It is now time to work at a new equilibrium of mutual learning and appreciation <7>.

Per cloure, i contrastar, aportem allò que va escriure Edward Wang sobre les tres variables de la primera cosmovisió xinesa antiga: el lligam ètnic del grup, després l’espacialitat de la vall del riu Groc i després la civilització organitzadora del món, ‘tot sota el cel’, amb la tasca de wenjiao, culturitzar els governants nouvinguts. Ara ens fixarem succintament en els dos primers.
Yet ethnicity was not the only factor that influenced the Chinese worldview. There was also a spatial concern built into its formation from the beginning. This concern was reflected in the dynamic center-periphery relation, alluded to by terms like zhongguo and tianxia, two important concepts in forming the Chinese worldview. The term zhongguo, which meant originally "the capital of all states," referred primarily to the central geographical position Han China occupied in the tianxia, or "the entire human world." <8>
Notes de l’Identitat
<1> De la seua llarga estada ens diu: “ A pesar de todo, no hice un solo amigo personal, una persona a la que deseara escribir una carta personal; todo era impersonal i mecánico” (pag. 21); i l’alienació de la dona: “Ha conseguido, al fin, ser ella misma…. Correcta, disciplinada, regimentada. Trabaja para la glorificación del Estado. Millones de mujeres van y vienen, ceñudas, serias, determinadas, con sus uniformes azules (…) sin una somnrisa para nadie, ni siquiera para el omnipotente Estado” (pag. 30)
Chandrasekhar, S. La China comunista hoy. Sayma ediciones, Barcelona 1962
<2> De Moravia recullim dues perles àcides (en la nostra versió Portuguesa). Els canals d’informació del govern eren reduccionistes al limit: “Coisas simples ou pelo menos, muito simplificadas: slogans, denuncias, acusações, sentenças, incitamentos, ... Ou seja: tudo coisas que apelam directamente para o sentimento, sem necessidadem de serem interpretadas e analisadas pela mente” (page 41); i sobre el entregats lectors del Llibre Vermell: [en la nostra versió Portuguesa] engloba toda a vida do homem, mas se trata de um homem muito especial … para o qual a vida pessoal, intima, pessoal, não deve positivamente existir (pàg. 51). Moravia, Alberto A revolução cultural chinesa. Publicações Europa-America (1975)
<3> Va escriure From the Soil, The Foundations of Chinese Society el 1947 I va redreçar els estudis de sociologia després d ela revolució cultural. Treballant a Yunnan va dedicar-se a establir les directrius oficials sobre les minories nacionals.
<4>. La Xina havia tractat amb molts pobles diversos i hi havia una tradició etnògrafica rica. Per veure una revisió sobre aquest canvi de paradigma Harrell (2001) ja va manifestar: “social and cultural anthropology (shehui wenhua renleixue) and ethnology (minzuxue) did not develop until the 1930s, when mostly foreign-trained scholars began to apply such paradigms as British functionalism and American historicism both to the study of minority peoples and to the study of Han villages.” The anthropology of reform and the reform of anthropology: http://arjournals.annualreviews.org/doi/full/10.1146/annurev.anthro.30.1.139
<5> Gladney, Dru C. “Alterity Motives,” in Pál Nyíri and Joana Breidenbach (eds.) China Inside Out. http://cio.ceu.hu
<6>Wang, Yiyan China Off Center: Mapping the Margins of the Middle Kingdom
http://www.findarticles.com/p/articles/mi_qa3654/is_200306
<7> The Ecological Turn in New Confucian Humanism: Implication for China and the World" in Daedalus (Journal of the American Academy of Arts and Sciences, Fall 2001). http://www.tuweiming.org/library.html?item=728351200
<8>Edward Wang History, Space, and Ethnicity: The Chinese Worldview . Journal of World History 10.2 (1999) 285-305 http://www.jxgroup.org/Article/Class1/Class26/200411/529.html