TAOISME acaba 9 nov>>>
notes 11-nov.
dia 3- L’altre dia sopant amb
uns amics xinesos, em van explicar aquest conte que atribuïen a la tradició
taoista però que perfectament podria ser budista...
Un
elefant que va créixer en captivitat va aprendre des de petit a viure estacat,
al principi tibava la corda per sortir del cercle en què es podía moure fins
arribar a tensar la corda, però al final va aceptar els límits. Quan es va fer
gran jeia al costat de l’estaca i
es movia en la zona reduïda que la corda li deixava ocupar... Mai se li va
ocórrer que amb la força que tenia li seria molt fácil atrapar l’estaca amb la trompa,
arrencar-la i alliberar-se’n....
Més
o menys com la granota de Zhuangzi que redueix el seu món al
pou
o bassal on clapoteja i es pensa que ho sap i ho ha vist tot...
dia 5-interpreteu el concepte de wu wei?
De vegades s'ha traduït com a
inacció, de vegades com a "no interferència"
5- Wuming: Sense nom, sense fama, sense ego...
En
el Laozi wu wei es relaciona amb wu ming.
Un
mestre taoista explicava el wu wei posant-lo en relació amb la metàfora per
excelencia del taoisme: l'aigua. Per fer un mur cal sorra, ciment, pedres i
aigua. L'acció de l'aigua en el mur és un clar exemple del wu wei: per fer el
formigó cal aigua, el mur al
principi
és un líquid espès... l'aigua fa la seva feina, actua però no roman, no vol
deixar petja, actua i se'n va, ni tan sols penses que hi és, però hi és i de
forma indispensable...
Sobre
wu wei i passivitat o determinisme...els xinesos no són deterministes, hi ha un
marge d'acció: els preocupa conèixer cap on va el curs de les coses (vid.
Yijing) o simplement estar-hi connectats tornant a l'essència o naturalesa o jo
autèntic (zhen xing). Ara bé, el que per a nosaltres és el concepte de
llibertat és per a ells el d'espontaneïtat (ziran), fer el que cal fer en el
lloc i moment precís.
Un
exemple d'activisme polític marcat per una acció en l'estil del wu wei seria el
de Ghandi i el de la lider birmana de l'oposició Aung San Suu ky, que des del
seu confinament domèstic, des de la no violència, des de la cordialitat ferma i
decidida ha lluitat per la llibertat del seu poble. Quan el seu marit va
contraure un càncer -el seu marit era un tibetòleg anglès que era a Londres
mentre ella romania en arrest domiciliari de sis anys a Rangoon-, ella va
refusar
l'oferiment dels generals birmans a marxar del país per reunir-s'hi (i no
tornar), el marit va morir a Londres sense que ella l'arribés a veure, després
d'anys de separació forçada...aquesta fermesa en el no actuar crec que és també
una forma de wu wei...
Per
cert, wu ming és també el nom d'un col·lectiu d'escriptors antiglobalització,
poseu al google i veureu...o bé aneu a: http://www.wumingfoundation.com/
888 dia 6 nov.- El cérvol Yeu Lieu-Tsang
En
una cacera, un home va capturar un cérvol.
Se'l
va endur a casa seva per domesticar-lo. Els seus gossos van sortir a rebre'l
fins al portal tot remenant la cua i bordant. El caçador, amb el cervatell als
braços, va ordenar als criats queaturessin els gossos. L'endemà va anar a la
gossera amb el cérvol, amb la vara a la mà, i el va acostar a les bèsties
perquè l'ensumessin. I així cada dia fins que van haver-se acostumat al nou
vingut. Al cap del temps, ignorant la seva pròpia naturalesa, saltava per
entremig, dormia sense por al seu costat. Els gossos li tornaven carícia per
carícia, temerosos del bastó. De vegades, però,es passaven la llengua pels
morros.
Un
dia el cérvol va sortir de casa. Al camí va veure uns gossos. De
seguida va córrer per atrapar-los, amb moltes ganes de jugar-hi. Aviat va veure's envoltat d'ulls injectats i ullals esmolats.
Els gossos van devorar-lo, i en van deixar els
ossos escampats per terra. El cérvol va morir sense entendre què passava.
dia 11- Molt oportunament la Rosa Pardina (una companya de l'altre grup)
ens
desperta del somni idíl·lic...i planteja la relació del taoisme
amb
el totalitarisme legista que apuntava Anne Cheng.
En
el Zhuangzi no hi ha un programa polític: hi ha el relat
explícit
d'un refús personal a participar en càrrecs, hi ha l'opció
d'allunyar-se
del joc del poder, hi ha una opció personal, mística,
d'autotransformació
etc.
Però
en el Laozi si que hi ha, entre altres coses, consells per al
governant, és en bona mesura un "mirall de
prínceps", per això Anne
Cheng
pensa que és posterior, més vinculat al clima dels Regnes
Combatents,
a l'emergència del legisme (o legalisme, fa jia),
potser
no el llibre en sí, però el moviment Huang lao, el Huainanzi
en
alguns aspectes, i les lectures del Laozi que fan Han Feizi i
altres
converteixen el Dao en llei natural, en llei, en llei
despòtica...La
teoria legista és que el governant no cal que actuï,
no
cal que sigui exemple moralitzant ni educador: les lleis
naturals
fan soles la feina, ningú s'atrevirà a no seguir-les, el
seguiment
del Dao de la llei draconiana (amb la responsabilitat
col·lectiva
que feia que si un membre d'un grup familiar
transgredia
tots, desenes de persones morien o en el millor dels
casos
patien el càstig i la degradació en l'escala de premis i
càstigs)
feia possible el wu wei del governant... sense fer res tot
es
fa.
Ara
bé, jo discrepo de les declaracions d'Anne Cgeng que culpa al Tao de tots els mals de Xina: aquell
taoisme que forneix el canemàs consmològic del tatalitarisme és "un
taoisme" molt determinat, la tradició taoista és molt més que aquesta
dimensió o utilització autoritària, i, de fet, el confucianisme d'estat va assumir la pràctica despòtica del
legisme durant l'imperi Qin amb alguns matisos durant la dinastia Han.
Evidentment
en la idea de mantenir el poble en la ignorància, de propugnar una certa
resignació fatalista etc s'hi pot veure la conformació d'una ideologia de
dominació, però les coses són sempre més ambivalents. També crec que en el
confucianisme no tot és
rigidesa
burocràtica i moralisme tradicionalista, també hi ha una aposta per
l'autotransformació en el coneixement, en la pràctica social, en el contacte
entre els altres...
Parlem
de "taoisme" o de "confucianisme" i sempre estem parlant
inevitablement
en la distància cultural i del temps (i del nivell d'aprofundiment en la
qüestió que el programa ens permet) etc. d'una abstracció que amalgama fenòmens
molt amplis en el temps, en els textos, els contextos, els autors, les
pràctiques religioses...
Un
llibre que va molt bé per entendre tot això és Tratado de la eficacia de
François Jullien (Siruela, 1997), on analitza la teoria de l'acció (i la
innació) en els estrategues de guerra, consellers reials, legistes, taoistes
etc. en una lectura tansversal que mira
de
detectar constants i territoris presuposats en els diferents
corrents.
B2 - del present al passat. La transmissió (see below)
...
B3/
Meditació: de la ment a kuan yin (see below)
BUDISME 4: El respecte a l'altre
BUDISME 4: El respecte a l'altre
Heus aquí tal com la
descriu Gandhi, màrtir i confessor d'aquesta causa: "No em correspon a mi, de criticar les Escriptures de
les altres religions o d'assenyalar-ne els seus defectes. Més aviat, el meu
privilegi és –i hauria de ser– proclamar i practicar les veritats que hi ha en
elles.
Podem anar del present al passat. Ara a tot el planeta, Dalai
lama com a gran divulgador, gràcies Mao, Gran Timonel! abans superant les
muralles ciclòpees dels Himalaia. Però recordem qie totes les escoles veneren al fundador i es veu la
unitat en la meditació, malgrat els diversos mètodes. Per llegir més sobre el present tenim el capítol 50: “Budismo Japonés i budismo mundial” en el llibre de Mircea Eliade História de las religiones i de leas creèncias religiosas –edit. Herder. 1996 (<’91). Els estudis nipons i occidentals han permés veure la intrinseca unitat dels dos buidsmes: Therávada i Maháyána. Els simposium de la celebració dels 2500 anys del naixement de Buda a finals dels 1950 va suposar una fita definitiva al respecte. L’accés al corpus textual en els darrers 50 anys i els avenços tècnics podran fer el Budisme una religió de presencia mundial i panasiàtica: de l’Índia>extrem orient>Japí i Bali>occident. El valor a l’alça de la pau mundial serà un punt determinant, amb el Zen com a estendard.
Per anar al passat, observem que la transmissió sempre comporta problemes. De coherència semàntica, adequació política, acceptació social i d’altres. Vejam el cas de la Xina en alguns detalls. El sutras (en original sànscrit té relació visible amb el nostre “sutura” i per això van ser traduïts en xinès per un caràcter que vol dir “fil”) va arribar superant dificultats. De tots els texts recopilats a l’India, es va fer una seleccióper portar-los a la Xina. Les penoises taskes de traducció ocuparen inmnesos esforços humans I de logística –sense traductors automàtics. Es diu que sota la direcció de Kumarajiva van treballar 400 persones I a les ordres de mestre Xuan-Zhuang altres tantes (el corpus hindú es va perdre amb el temps. Després de les versions xineses les més extenses acutalment són les tibetanes). Per transmetre’s els metodes van anar variant. Així, després que el Sutra de la vida eterna va ser tradüit el Nmestre Hui-Yuan de la Dinastia Jin de l’Est (1600 anys fa) practicà entonnat els càmntics amb 123 sisciples. Els monjos van establir-se a la Xina invitats pel mateix emperador, doncs no podien anar vagariejant comn si fossen mendicants! Així es va instituir un lloc de sapiència buddhista més a dient alees necessitats del món xinés: monestirs on viure i estudiar. A la dinastia Tang les “universitats” buddhistes ja estaven desenvolupades. Els Mestres Mazu i Bai Zhang foren els iniciadors; una dita xinesa diu el primer va crear-les I el segon va dictar les regles. Diferents sistemes requerixen acoblaments i adaptacions, altrament no poden sobreviure.
He trobat un exemple actual interessant d’això: de Nanjing>Taiwan>Dallas>Singapur. “Years ago, my late teacher, Mr. Bing-Nan Lee, of Taizhong in Taiwan, suggested that I should introduce ‘Pure Land Buddhism’ to the west. I established a Way Place in Dallas, Texas. I thought that it would be better to have larger paintings of our little statues with western features to symbolize the introduction of our learning the west. Just one day before my departure for Dallas three paintings arrived. They were of Buddha Amitabha, Guan Yin Bodhisattva and Great Strength Bodhisattva. What a surprise! Buddha Amitabha had Indian features, the second Chinese features and the last western features! The donor had the same idea that I had! The western features of the founding patriarch of the Dharma Realm symbolized the arrival of Pure Land Buddhism in the United States.
Per trobar una biografia detallada dels ensenyaments de Master Chin Kung podeu llegir amb profit http://www.anzwers.org/free/chinkung/index.html
B3/
Meditació: de la ment a kuan yin
Manel preguntava quines pràctiques corrents de
meditació (o psico-físiques d’autotransformació) podiem adscriure. Poc sé per
entrar en aquest tema. Pitjor una presentació sobre la meditació i els seus
estils, quedaria una mica tediosa al debat potser. La meua pràctica es remonta
a fa 20 anys i mai va ser massa ortodoxa.
Avui intentaré anar a mostrar com aquells
estats de creència, consciència són asequibles en qualsevol context. He reunit
tres detalls, i he triat un curt poema de
Dogen per acompanyar-nos aquest 5 minuts amb “waves & moonbeams”. On the Treasury of the True Dharma Eye –by
Dogen
Waves recede. / Not even the wind ties up/ a small abandoned boat.
the moon is a clear / mark of midnight.
Waves recede. / Not even the wind ties up/ a small abandoned boat.
the moon is a clear / mark of midnight.
Primer detall: la ment, organ de relació amb el món interior
i exterior. La paraula ment té una etimologia curiosa, emparentada amb “mentir” (que ja és dir). Sembla que els occidentals no podem
arribar al concepte xinès de Yu (harmonia, en un sentit més ample –procés i
estat) perquè els conceptes que fem servir de la tradició grega sembla que no
ens serveixen massa. Un dia algú ja parlava del concepte de veritat.
La meditació, dazuo, indica vacuitat de totes
les altres sensacions. Maite Alai ho exposava metafòricament: les onades són la
natura de l’ocea. Del lamaisme recordem que “Dalai” és paraula mongola que vol
dir, curiosament, oceà.
Sakyamurti ja advertia del constant xipoteig
de pensaments que venen a destorbar, intrigar, ocupar el pensament. Aquell
estat que vol arribar al negar totes les coses seria el “nirvana”. Aquesta paraula sanscrita amaga una
clara idea en la nostra llengua també d’arrel indoeuropea: Nir-VANna
(“no-vent”). L’estat de no onades a la ment. Propi de l’oceà és estar en
harmonia amb ell mateixa.
Segon
detall. Per la meua part recorde una lectura de
l’experiència de Christopher Isherwood, a British writer established in the
late 30’s in California, qui entre 1939-76 va tenir una relació molt especial
amb el seu Guru Hindú. Amb molta honestedat aquest brillant narrador ens conta
les proeses dels 10 monjos (7 occidentals) en les colines de Los Angeles meditant/vivint
una vida d’ashram oriental. El
diari de l’épocava afegit per les seues magnifiques anotacions posteriors. La
personalitat de l’autor, producte dels “roaring 20’s” Londinencs fan de “My
Guru and his Disciple” (1980) 338 pàgines molt recomanables.
Tercer
detall. Ajuntar un món tan psicològic del budisme amb
una civilització tan pràctica com la xinesa va portar una correllació de
valors. Ja vam parlar una mica. Les divinitats xineses van anar evolucionant de
manera sorprenent. Kuan Yin va passar
de masculí a femení. Ara un excursus:
Xavier Melloni exposava que el primer exercici
d'inculturació a occident es realitzà en el Judaisme hel.lènic, al traduir la
Bíblia al grec (s. III a. C.). Quin terme grec podria vehicular la
noció-experiència hebrea de Déu? Es va fer servir el terme Theos per a
dir Elohim o El – present a Isra-el, Dani-el, Gabri-el, Emmanu-el
(Ollé). Theos prové de dev,
l'arrel indoeuropea per a assignar la divinitat, que significa "brillar a
través".
I Kuan Yin brillava, emanva, irradiava.
Casualment, he trobat aquesta pràctica amb colors
d’una pintora que ara fa cursos de meditació a .... Dinamarca. (perdoneu si se us fa massa llarga)
I have
found that the colors and the meditative painting process can help us to get
into a close contact with the energy of our souls. The vibration speed of the
color energy grows faster and faster, the higher we get into the meditative
energy. At a certain point, it becomes impossible to the physical eye to see
the colors - they have become invisible. To see the colors again, we need
"the third eye" ... we sense the energies, the colors, and the light
of the inner levels. Kuan Yin is the Madonna of the East, representing the
balance between the female and the male human principle. The Golden Balance in
our hearts. Her energy helps us to open our "third eye". I never
doubted the possibilities in getting deeper in my understanding of old feelings
and release of ancient ways of thinking. I realized that colors both cause and
relieve physical reactions. http://www.moeberg.dk/usfold/graph/mybackus.html
sources: http://hjem.get2net.dk/civet-cat/updates.htm http://www.fespinal.com/espinal/catala/visua/ct97.htm
B2 - del present al passat. La transmissió
Podem anar del present al passat. Ara a tot el planeta, Dalai lama com a gran divulgador, gràcies Gran Timonel! abans superant les muralles ciclòpees dels Himalaia. Però recordem qie totes les escoles veneren al fundador i es veu la unitat en la meditació, malgrat els diversos mètodes.
Per llegir més sobreel present tenim el capítol 50: “Budismo Japonés i budismo mundial” en el llibre de Mircea Eliade História de las religiones i de leas creèncias religiosas –edit. Herder. 1996 (<’91). Els estudis nipons i occidentals han permés veure la intrinseca unitat dels dos buidsmes: Therávada i Maháyána. Els simposium de la celebració dels 2500 anys del naixement de Buda a finals dels 1950 va suposar una fita definitiva al respecte. L’accés al corpus textual en els darrers 50 anys i els avenços tècnics podran fer el Budisme una religió de presencia mundial i panasiàtica: de l’Índia>extrem orient>Japí i Bali>occident. El valor a l’alça de la pau mundial serà un punt determinant, amb el Zen com a estendard.
Per anar al passat, observem que la transmissió sempre comporta problemes. De coherència semàntica, adequació política, acceptació social i d’altres. Vejam el cas de la Xina en alguns detalls. El sutras (en original sànscrit té relació visible amb el nostre “sutura” i per això van ser traduïts en xinès per un caràcter que vol dir “fil”) va arribar superant dificultats. De tots els texts recopilats a l’India, es va fer una seleccióper portar-los a la Xina. Les penoses taskes de traducció ocuparen inmnesos esforços humans I de logística –sense traductors automàtics. Es diu que sota la direcció de Kumarajiva van treballar 400 persones I a les ordres de mestre Xuan-Zhuang altres tantes (el corpus hindú es va perdre amb el temps. Després de les versions xineses les més extenses acutalment són les tibetanes). Per transmetre’s els metodes van anar variant. Així, després que el Sutra de la vida eterna va ser tradüit el mestre Hui-Yuan de la Dinastia Jin de l’Est (1600 anys fa) practicà entonnat els càntics amb 123 disciples. Els monjos van establir-se a la Xina invitats pel mateix emperador, doncs no podien anar vagariejant comn si fossen mendicants! Així es va instituir un lloc de sapiència buddhista més a dient alees necessitats del món xinés: monestirs on viure i estudiar. A la dinastia Tang les “universitats” buddhistes ja estaven desenvolupades. Els Mestres Mazu i Bai Zhang foren els iniciadors; una dita xinesa diu el primer va crear-les I el segon va dictar les regles. Diferents sistemes requerixen acoblaments i adaptacions, altrament no poden sobreviure.
He trobat un exemple actual interessant d’això: de Nanjing>Taiwan>Dallas>Singapur.
“Years ago,
my late teacher, Mr. Bing-Nan Lee, of Taizhong in Taiwan, suggested that I
should introduce ‘Pure Land Buddhism’ to the west. I established a Way Place in Dallas, Texas. I thought that
it would be better to have larger paintings of our little statues with western
features to symbolize the introduction of our learning the west. Just one day
before my departure for Dallas three paintings arrived. They were of Buddha
Amitabha, Guan Yin Bodhisattva and Great Strength Bodhisattva. What a surprise! Buddha Amitabha had Indian features,
the second Chinese features and the last western features! The donor had the same idea that I had!
The western features of the founding patriarch of the Dharma Realm symbolized
the arrival of Pure Land Buddhism in the United States.
Per trobar una biografia detallada dels ensenyaments de Master
Chin Kung podeu llegir amb profithttp://www.anzwers.org/free/chinkung/index.html
No comments:
Post a Comment