LLENGUA. E2.1. El Japó, un cas insòlit de llengües en contacte.
1. Enfocant el tema de la llengua dels texts en japonès
2. Cultura popular en el Japó Tokugawa
3. Els canvis en l'era Meiji.
4. El lèxic.
LLENGUA. E2.1. El Japó, un cas insòlit de llengües en contacte.
Podriem dir que la llengua xinesa ha fet servir uns caracters que l'han feta molt apta per a codificació escrita i aquesta caracteristica ha arribat al Japó que en la seva historia també l'ha aprofitada. En els moments en que ha escrit els texts amb la llengua japonesa ha calgut fer servir algun element fònic.
En tot aquest sistema d'escriure 'en japones' ha deixat una estela de signes marcadors que han evolucionat lentament. El que si es cert és veure que els caràcters xinesos encara tenen una gran preponderancia en el japonès.
1. Enfocant el tema de la llengua dels texts en japonès
Nosaltres veurem en aqust apartat com entre el segle XVIII i el XX el japones ha canviat, i molt, la seva llengua, en usos i formes. Caldrà doncs començar pel present i veure com era al principi. Per mirar enrere comentem una frase en japonès actual que crec prou entenedora per gent que no coneixem auesta llengua oriental (Twine (1991:4)
I learned Japanese in Australia >
> Watashi wa outoraria de nijongo o naraimashita.
1# Kanji, els caràcters xinesos: el subjecte (I=watashi), el nom (Japanese
=nihongo) i l'arrel del verb aprendre (learn=nara)
Watashi wa outoraria de nijongo o naraimashita.
2# Hiragana, els marcadors de cas: el tema (-wa), l'objecte directe (-o), la postposició de la marca de locatiu (in = en), i elmarcador verbal detemps en passat (-ed= -imashita)
Watashi wa outoraria de nijongo o naraimashita.
3# Katakana, el só de paraules estrangeres: Australia.
(Australia= outoraria)
Watashi wa outoraria de nijongo o naraimashita.
Quins recursos va fer servir la socitat japonesa per aprofitar el recurs únic de l'escriptura? En primer lloc, no va inventar un nou sistema escrit, sinó que va moldejar unes eines molt prestigiades per acomodar-les a una matèria que no s'adequava gaire. Mirem-lo:
Els texts escrits en l'història de la llengua es podíen trobar en aquestes formes que feien servir precisament bun (paraula escrita):
A1. fent servir únicament caràcters xinesos, els kanji, i per tant aquests eren texts kanbun que responien a una necessitat precisa, més artistica o cultural. La classe dirigent havia dedicat temps a aprendre xinès, i mostrava la seva apreciació a la cultura mare: la Xina. A partir de la penetració del Buddhisme (s.VI) no ha deixat de tenir presència textual.
Amb el temps afegint la pronúncia de cada síl·laba dels kanji al costat es confeccionaven texts anomenats man'yogana, molt més entenedors, que ens van deixar els clàssics del peíode Nara (s. VIII-X) escrits fonèticament.
B. A més, es va poder anar escrivint la lengua parlada amb l'ús del hiragana, amb moltes més sílabés que les 46 dels sil·labari actual, creant els texts wabun tipics de la cort Heian (s.XII) que van exercir una gran influència en la literatura posterior més quan eren més 'orals' com el Heike monogatari.
C. Als caràcters se'ls afegia pronuncia amb un proto-sil·labari , donat pas a a texts anomenats kanji-kana-marijibun. Els hiragana van evolucionar apartir contraccions de caracters complerts i va agafant la forma mś quadrada, els katakana van partir d'un traç d'un carácter i van fer-se més arrodonits. Al costat dels caràcters xinesos s'afegia una notació que la feia més apta a la mencionada lectura, era anomenada kanbun kundoku.
Per tant, tenim dues matrius aquí, els texts xinesos, kanbun, paraule aqeu engloba tots els texts amb kanji, i els japonesos, kanbun kundoku, on s'explicita un grau d'ús de la llengua japonesa. Kan fa referència a xinès, i kun o wa a japonès <1>.
<1> (Twine (1991:33-64)
Aquesta varietat era molt emprada i de diverses maners, segons el text, el gènere i els possibles lectors. Els Tokugawa van reinstaurar els estudis confucians i van reprendree la valoració del món clàssic xinès.
2. Cultura popular en el Japó Tokugawa
Pero primer caldra mirar, en poques paraules, com era l'us de la llengua abans de l'era Meiji, especialment el segle XIX, quan el nombre dels kanji eren molt superiors i els usos dells sil·labaris no estandarditats.
Predominant el kanbun, veiem que en el món oficial va fer servir una mena de kambun propi de l'èlit masculina, on les varietats més xineses van estar allunyades dels menys educats. Però a banda, els no educats, mercaders, administració local va accedir-hi a l'educació fent servir un estil més accesible, encara amb caracters xinesos que es va anomenar sorobun (petites notices oficials o corespondència) on calia els kanji amb marcadors fonètics i sintaxi més xinesa, encarcarada pels nadius.
L'altra opció era el wabun. A partir d'un ús més ampli dels kana el mitjà d'expressió podia ampliar els usos de la lelngua oral més enllà dels diàlegs i arribant a la narració.
L'ola de nativitzacion ha estat més estudiada com l'aportacio dels estudis del kokugako (o wagako) que entroncaven amb la nacionalització dels Meiji. D'aquesta època Genroku (meitat del perióde Tokugawa) s'incrementa l'ús del contrrol administratiu i creix la correspondència personal. Aquesta escriptura impulsarà una mena de renaixement amb innovacions culturals reixides (haiku o kabuki) augmentat la difussió a més capes de població (urbanes i comercials) com veurem a l'aapartat 3 (de l'escolarització). Pero la literatura en prosa, els kana-zoshi (llibres en kana) va ser el que més va florir.
D'aquesta època tenim la publicacio de llibrets de literatura (bon) consumit pel plaer de llegir. Hi havia les share bon (ficcio) kokkei bon (humor) i ninjo bon (sentimentals), entre altres.
<22> fins i tot avui son una part de la colleccio de la biblioteca de Meiji.
“ It consists of popular works of the latter half of the Edo Period such as "Yomi-hon" (readers), "Gou-kan" (scrolls), "Ninjo-bon" (romances), "Share-bon" (gay-quarter novelettes), "Kibyoushi" (illustrated storybooks) and "Kokkei-bon" (classical comic books). New materials are continuously being added to the collection.”http://www.lib.meiji.ac.jp/english/about/collection/index.html
Tota aquesta literatura popular va expandir l'alfabetizacio en la llengua kana. S'estengué l'opcio de llogar llibres i s'habilitaren biblioteques locals amb gran seguida. <23>
<23> Per veure laimportància de la lectura en aqeusta societat hem recollit el cas de la biblioteca de Seiryukan (Seiryukan bunko) que va deixar els seus 20.000 volums a la ciutat i un edifici per mantenir-la el 1831.
També hem documentat el cs de Isawa bunko que va funcionar exitosament per subscripcio popular. www.localinfonet.net/toyota/file/Professor_NagakuraLocal_Information_and.doc
3. Els canvis en l'era Meiji.
La llengua estava fixada en una època poc adient als canvis que van viure entre 1870-90. Una persona tan capdavantera com Mori Arimori fins i tot va considerar que la substitució de la llengua materna per l'anglès, una llengua mundial i de futur<3>. No de bades va promoure l'aprenentatge per un gran número de gent de llengues europeees com a mitjà d'instrucció útil.
La literatura era marcadament costumista i demanva una nova forma de contar els canvis que es vivien, la llengua havia d'incrementar el lèxic amb noves realitats i conceptes, i darrere de tot un estat modern necessita una administració que funcione amb texts escrits i més comprensibles per la majoria de la gent. A banda de l'opció de Mori, hi va haver més veus discordants: Shimizo Ozaburo proposava l'eliminació dels kanji aprofitatn els recursos del hiragana. , mentre que Nishi Amane, per exemple, va proposar escriure el japonès només amb alfabet llatí, romaji.
<3> In 1872, a report called "The use of English as the official language in Japan" was written by Mori who was the first Minister of Education in Japan. At that time English became the medium of instruction for all subjects in Kaisei School which is the current Tokyo University.
Naoki Fujimoto-Adamson (2006), Volume 8. Issue 3 Article 13 http://www.asian-efl-journal.com/Sept_06_nfa.php Globalization and History of English Education in Japan
Els dos camins més importants van ser la escolaritació i la premsa.
Fukuzawa destaca per damunt de lesa latres contribuciopns a millorar la comprensió de la llengua nativa tenint en compte els instruments a la seva disposició. Havent traduït molt del Holandès i de l'Angles, la seva prosa volia mantenir-se dins de l´us literari simplificat sense caure en els aspectes més orals del coloquial. ampliar la base d'alfabetizació implicava superar el llarg procès d'aprenentatge. Per exemple, en la seva obra “Encorajant aprendre” (1872-76) mostra com diversos capítols són adreçats a públic més culte, i per tant la mateixa llengua esdevé un vehicle flexible, però malgrat tot arrelat a la tradició i volent-la canviar.
Els grans canvis van ser la irrupció de la premsa que va necessitat 40 anys per canviar des dels inicis del Jiji Shimpo (Noticies del dia, 1872). Però amb la premsa van ser necessaris més anys,. El 1900 es va publicar Shin Nihon (Nou japó) amb un estil col·loquial en les noticies i els editorials. Lentament en les següents dues decades no van aperéixer editorials amb normalitat entre 1919 i 1922 (Twine 1991:178).
4. El lèxic.
L'experiència que es va agafar en l'ús del katakana com a vehicle entre les llengües estangeres i el japonès amb el desenvolupament del gairaigo (lèxic no japonès) va permetre que el honyaku (mètode de traducció) demostrés la seva fiablititat amb excel·lents traductors com Sugita o Arai Hakuseki. Com explica Guarné <4>:
“Sugita conjugaba dos técnicas singulares: la “traducción literal” (chokuyaku, 直 ) -“palabra por 訳 palabra” (taigoyaku, 対 訳 de las voces extranjeras en su escritura logográfica- y 語) el texto bilingüe (taiyaku, 対 ), que empleaba el katakana en la trascripción 訳 fonética de aquellos conceptos cuya traducción comportaba una complejidad adicional, como en el caso de los homógrafos en los que permitía precisar el significado de términos coincidentes en su escritura”
<4> la versión holandesa del tratado de medicina de Johan Adam Kulmus, Anatomisch Tabellen (1734), publicada en 1774 bajo el título de Kaitaishinsho. [Guarne, 2006:921]
Aquestes opcions van ser materialitzades en un gran cicle de transfusions de tot tipus de texts des d'occident cap a Japó. El japonès ha sabut crear un apropiat sistema de importació de conceptes, que s'han materialitzat en paraules moltes vegades amb kanbun a partir de la mera adaptació fonètica. La pràctica d'expressar el concepte en hiragana com a glossa a la equivalència va enriquir el llenguatge. Com diu dels traductors Meiji Nae:
strove to establish a sort of dynamic equivalence between the original and the translation, creating new terms in order to describe realities, which were fundamentally different from Japanese ones. Their efforts resulted in creation of an almost new language that was adjusted to the new concepts rather than translating new concepts with already existing terms
Concept Translation in Meiji Japan N. Nae http://accurapid.com/journal/09xcult.htm
El llegat japonès dels diccionaris. Per posar dos exemples, el primer diccicionari japonès-anglès va ser el Eiwa Taiyaku Shuchin Jisho (Pocket Dictionary of the English and Japanese Language). Era un simple vocabulari amb un terme traduït per un altre. El Shogunat el feia servir pels seus estudiants del SEIROEMNAKUGAKKO.
Hepburn va arribar al Japó en 1859, i en només vuit anys va aconseguir publicar Waeigo Rinshusei (A Japanese and English Dictionary) molt més complert. amb un mètode de traliteració que va millorar els esforços del minitsri d’educació amb el seu kunrei-shiki method of Romanization
<*> Va tenir diverses edicions amb usos i exemples. Quan es va anunciar la 3ª edició el 1886 va rebre 18.000 comandes anticipades http://www.meijigakuin.ac.jp/guide/history_en.html#E
Altres diccionaris van ser English-Japanese dictionary de Shibata Shoukichi i cap el 1896 Sanseido va publicar un treball lexicogràfic notable: Waei Dai Jiten (Japanese-English Dictionary). editat conjuntament per Brinkley, Nanjo, and Iwasaki. http://www.meijigakuin.ac.jp/guide/history_en.html#E
En el camp de la literatura el tema ja no era el concepto sino adaptar-se a l'estil adequat, fluïd i ric, amb la dificultat de superar la barrera entre un llenguatge oral enriquit i una eina escrita massa culta. Per aqeust motiu, les traduccions dels primers 15 anys van ser més adaptacions que una fidel versió del text original. Un moviment estilístic, el Genbun-itchi, liderat pel novel·lista Futabatei Shimei (1864-1909) va ser exitòs obirnt el pas a noves versions més naturalistes o romantiques posteriors.
I la tecnologia. Un exemple ens ha de mostrar com es va adaptar la llengua japonesa a la tranmissió telegràfica. El llenguatge morse s'havia adaptat a l'anglès, i altres llengues alfabètiques. Va ser necessària adaptar el hirakana per poder comunicar tenint present que els kanjis no servien. Aquí es va crear els sistemes de puntuació i diacrítics com a entitats separades. Aquest codi es diu codi wabun (literalment: 'japonesa paraula'). El fet de disposar de cablejat i ampliar la xarxa a l'armada va donar confiança a la nació.
Dues dates de contingut militar van ser importants aquí. La conscripció militar va ser una primera etapa des del 1873. I el 1895 es guanya la guerra a la Xina. L'ofensiva política permet veure que ja el món dels kanji es pot superar. es crea el concepte kokugo, llengua nacional per distingir-la de la de garaigo (estrangerisme) . A partir del 1945 es crea el nihongo que engloba a les tres grups lèxics. esent
S'acceleran les reformes ortogràfiques cap a l'escola. El Reglament de la llei de la Escola Primaria (Shôgakkôrei shikôkisoku, 小学校令施行規則) del 21 d'Agost de 1900 regula la unicitat síl·laba-grafia y la correspondència fonètico-gràfica entre els dos sil·labaris <5> (Guarner ch.6 : 922)
NOTA. Cal llegir Nanette Twine Language and the modern state (1991) per acabar d'escriure aqeust apartat i las seva influència en l'escola
No comments:
Post a Comment